Una de les qualitats de l’humà més inexplicables és el plaer que li pot suposar l’exposició al risc. Les drogues en són un clar exemple. Si sabem que el tabac pot arribar a matar-nos perque començem a fumar? Pressió social? Quin interès hi ha en fumar i que la gent ho sàpiga i ens vegi més adults o grans. Val la pena, buscar una inexistent reputació a travès d’un dels més perillosos vicis del món? Jo fumo. I encara no sè perquè. Però m’agrada, m’agrada molt. (SRUB)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada